diumenge, 2 de novembre del 2014

VI DE CODONY

VI DE CODONY”

Traiguera (Castelló)

Quantitat i ingredients:

Un litre de suc de codony
Un litre d’aiguardent casolà
Un kilo de sucre

Mode de preparació:

Per obtenir esta excel·lent beguda haurem de procedir a ratllar el fruit, deixant-lo dins d'una bossa perquè escorrega en un recipient que es posarà baix d'aquella. Algunes persones pelen i couen els codonys per aprofitar-los fent confitura, preparant la beguda amb el suc. Això no és aconsellable si es vol obtenir un millor resultat.
Recollit el suc s'aboca en un recipient afegint l'aiguardent i el sucre i es remou amb una cullera de fusta fins a la seua dissolució.
Només queda embotellar deixant-lo en repòs dos mesos o més. Després d'este període, es transvasa amb cura i si és necessari es cola per donar-li major transparència.



L'andana recomana el consum de begudes alcohòliques...ara bé, amb coneixement. 

dissabte, 1 de novembre del 2014

Estellés, de mà en mà


Antologia Per Francesc Anyó i Borja Penalba
Onada Edicions


Vicent Andrés Estellés esdevé protagonista del segon volum de la Col·lecció Imprescindibles d'Onada Edicions amb el llibre-disc Estellés, de mà en mà, una nova i original antologia a càrrec de Francesc Anyó i Borja Penalba al voltant de l'obra d'un dels poetes més importants de la nostra literatura.
Arran de l'èxit de l'espectacle Estellés: de mà en mà, l'editorial valenciana Onada Edicions va pensar en Anyó i Penalba per donar forma a aquesta antologia, sabedors de la seua visió particular i original de l'obra del poeta de Burjassot.

EL LLIBRE

SINOPSI. Us proposem un viatge per l'apassionat i apassionant univers estellesià. Un univers concret i precís, dolç, amarg, alegre, tràgic, divertit, dramàtic, sorneguer, culte, malparlat... Estellés, entre paraules tendres i paraules obscenes, acarona, colpeix, grata, arrapa... Estellés ens conta històries comptant les síl·labes sense comptar-les, cantant cançons... Estellés s'estima molt la vida i se l'estima amb el seu nom petit sempre en minúscula.

EL DISC


El disc consta de 23 pistes en directe de l'espectacle Estellés: De mà en mà, gravades a l'IES Coromines de Benicarló en el marc de la Setmana per la Llengua, i, a manera de bonus, 4 poemes gravats en estudi.
Amb aquesta gravació, Penalba i Anyó volen transmetre l'obra d'Estellés a través de la força i dinàmiques del directe. Podeu escoltar-lo al 
Bandcamp.



dimecres, 1 d’octubre del 2014

Amarguet

Al gener...acaba amb el fred
"Amarguet" 
Alcoi (Alacant)

Genciana

Ingredients i quantitats:

- 25 grams d'arrel de genciana
- 1 litre d'alcohol de 40º/50º
- Unes branquetes de fenoll
- Mel o sucre



Preparació:

Fenoll
Fenoll
Es deixa l'arrel de genciana, picada, en infusió amb l'alcohol durant uns dies; no molts perquè no adquirisca un sabor amarg. Després, amb la mel o amb el sucre s'endolceix al gust.
També, si es desitja, poden afegir-se al macerat unes branquetes de fenoll. Com, així mateix, en comptes d'alcohol, es pot fer servir un bon anís o cassalla.
Serveix com a aperitiu.


L'andana recomana el consum de begudes alcohòliques...ara bé, amb coneixement. 

Font: Seijo Alonso, Francisco G., Las bebidas valencianas. Ed. Villa, (Alacant, 1980) 

dijous, 10 d’abril del 2014

Pitxeret

A l'abril prepara...el teu propi licor

"Pitxeret" 
Sella (Alacant)


   Ingredients i quantitats:

- Tres litres d'aigua
- 750 grams de sucre
- Un litre de cafè licor
- Dues cullerades soperes de sucre cremat
- Mitja culleradeta de canyella molta
- Suc de mig llimó 
- Corfa d'un llimó

Preparació:
Una vegada posada l'aigua en un llibrell, s'afig l'escorça de llimó, degudament ratllada, així com el suc de mig llimó. S'incorporen també els sucres i la canyella.

A continuació es passa tot açò per un colador de tela metàl·lica, traslladant la beguda a flascons que es van deixant al frigorífic.

Una vegada fred se li incorpora el cafè licor, servint-lo en xicotets “pitxerets”, d'ací la denominació que pren aquest licor refrescant.

L'andana recomana el consum de begudes alcohòliques...ara bé, amb coneixement. 
Font: Seijo Alonso, Francisco G., Las bebidas valencianas. Ed. Villa, (Alacant, 1980) 

dimarts, 1 d’abril del 2014

"Cants i cants"

A l'abril escolta...

Títol"Cants i cants"
Grup: "Apa" (Josep Aparicio)
Estil: Folk/ Fusió/ Música tradicional 
Edita: Temps Record


Membres grup:
Josep Aparicio "Apa": veu
Ricardo Esteve: guitarra flamenca
Jesus Gimeno: bateria
Matthieu Saglio: violoncel



Més info:     http://www.myspace.com/josepaparicioapa
http://www.lasibilavalenciana.info/catala/artistes/apa.html


Riberenca.

apa | Myspace Music Videos


Ja fa molt de temps que esperàvem un treball com aquest: un disc on Josep Aparicio "Apa" destapara el seu pot de les essències i es consagrara definitivament en la primera línia de l’escalafó cantador. De moment, ja s'ha fet mereixedor d'un dels premis Ovidi Montllor 2011  en la modalitat de folk.

Fins a aquest Cants i cants, Apa havia anat escampant generosament la seua portentosa vocalitat per diverses formacions —Alimara, El Poblet, Grup de Danses de Quart de Poblet, Jérez-Texas...—; inclús havia enregistrat un disc de cant valencià amb Josepa Blasco —Cant d’estil (Valdisc, 1987)— i havia esbossat bona part de les inquietuds artístiques que ara es materialitzen definitivament en la seua estrena discogràfica amb La Beniterrània —Sentiments (Cambra Récords, 2004)—.

Aquest disc, però, va molt més enllà de tots els tantejos precedents i ens el presenta solt i exuberant, lliure de qualsevol lligadura i compromés en cos i ànima a donar eixida a la seua impetuosa creativitat.


És tracta, doncs, d’un disc molt personal i visceral, on l’afortunada companyia que l’acomboia —amb Ricardo Esteve al comandament i les notables aportacions de Jesús Gimeno, César Giner, Diego López i Eduard Navarro—  es limita a perseguir-lo amollonant-ne el camí amb intervencions que realcen el recorregut del protagonista sense desviar-lo excessivament dels seus propòsits. I Apa s’hi mostra amb totes les encarnacions que li coneixíem i altres que presumim rigorosament inèdites: hi ha l’Apa de veu torrencial i prodigiosa, repuntant els confins de la tessitura i desmentint les limitacions de la capacitat pulmonar; l’Apa de gola oberta i aspra, que ens esvera amb aquella barreja d’exhibició tècnica i profunditat expressiva on no sabríem discernir si el que se’ns proposa és un explosió interpretativa o una implosió sentimental; l’Apa heterodox i canalla que somriu provocador mentre l’orquestra esclata en un inesperat episodi de swing —“Helena”— o que s’enfila pels costers del pop en un dels moments més sorprenents i brillants de la gravació —“No paren de mirar-nos”—; l’Apa admirador de Vicent Torrent i Al Tall l’empremta dels quals hi compareix com una tornada recurrent: “Coloma bruna”, “Helena” —amb el seu final estrafent “Lladres”—, “Bolero de l’Alcúdia”; i l’Apa atret pel flamenc que en busca els punts de tangència amb el cançoner valencià capbussant-se en els territoris del fandango —l’extraordinària “Malaguenya”, que augurem clàssic indiscutible del seu repertori i moment culminant dels concerts—; però també hi ha un nou Apa matisat i contingut, que explora racons insòlits de la seua expressivitat vocal portada a la banda contrària del que ens acostuma, degotant tendresa i fragilitat; un Apa que afina la seua vena poètica en dos textos esplèndids: “Nit de lluna plena”, “No paren de mirar-nos”; o, en fí, un Apa intuïtiu capaç de cantar Salvat Papasseit per seguidilles i jota —“Caterineta”— o Lluís Guarner per granaïna —“Granaïna marinera”— sense deixar de sonar natural, rabiosament genuí. Si amb tot això —i molt més que no encertem a verbalitzar— no aconsegueix traspassar el cercle d’iniciats, haurem de començar a mirar-nos el país amb uns ulls una mica més espantats.

dijous, 6 de març del 2014

Salvieta

Al març prepara...el teu propi licor

"Salvieta" 
Cocentaina (Alacant)


Ingredients i quantitats:

- Dos litres d'alcohol
- Un quilo i quart de sucre
- Un polsim de sucre cremat
- Vuit litres d'aigua
- 150 grams de sàlvia




 Preparació:

Després de bullir la sàlvia, una vegada freda, es cola, barrejant-la amb una tercera part de l'aigua i l'alcohol destinat a tal fi, deixant tots dos en maceració setanta-dues hores, removent diàriament al matí i a la nit.

Passats els tres, o quatre dies, es dissol el sucre normal, així com el cremat -d'aquest uns 10-15 grams tan sols- en la resta de l'aigua reservada, afegint-ho al recipient.

Després d'un repòs d'un mes, o més, si es desitja, es procedeix a colar el licor.

NOTA: Hi ha una altra fórmula de preparar la "salvieta" on es posen unes branquetes de sàlvia en una botella que continga alcohol de 90º, deixant-les en maceració al llarg d'alguns mesos.

L'andana recomana el consum de begudes alcohòliques...ara bé, amb coneixement. 
Font: Seijo Alonso, Francisco G., Las bebidas valencianas. Ed. Villa, (Alacant, 1980) 

dissabte, 1 de febrer del 2014

Pensar en vers.


FRECHINA, Josep Vicent. Pensar en vers. La cançó improvisada als païssos de la Mediterrània. Calaceit: Caramella. Revista de música i cultura popular. Col·lecció Els Llibres de la Caramella, 2, 2014, 229 p.

Dates i lloc de les presentacions. Març i abril:

- Dijous, 6 de març, a les 20 h. a Ca la revolta (C/ Santa Teresa, 10) , València; amb versadors i cantadors valencians.

Divendres, 4 d’ abril a les 19:30 al Casal Popular Tio Cuc (C/ Sant Leandre, 6), Alacant.

Dissabte, 5 d’abril a les 19 h. al Centre Cultural Ca S’Artiller (C/ Gaspar de Bono, 15), Muro (Mallorca) , amb l’Associació de Glossadors

Pensar en vers. La cancó improvisada als països de la Mediterrània és una aproximació multidisciplinar i apassionada a la cançó improvisada: una expressió cultural que trobem difosa ben bé arreu del planeta i que ha aconseguit reinventar-se —recolzada en la seva importantíssima força lúdica i comunicativa— quan semblava que la solsida de la societat tradicional de la qual formava part, l’anava a condemnar al museu de les antigalles folklòriques.

En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col•lectives i de socialització alternativa.

El fenomen de la cançó improvisada ha estat en els darrers anys ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o al País Basc on el bertsolarisme és una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.

Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida, les nyacres i patacades de l’Empordà i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghanamaltés, el tsàttisma de Xipre, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.

La decisió de posar el focus en la Mediterrània ha obeït a tres motivacions entrecreuades: d’una banda la fascinació personal per aquest espai físic i cultural que ve de lluny i sembla no tindre sostre; d’altra, la proliferació d’estudis al voltant de la cançó improvisada centrats en l’àmbit hispànic —on manté una vitalitat extraordinària— i la manca de visibilitat d’algunes tradicions mediterrànies on conserva una incidència social i una vigència gens menystenibles; i, finalment, la convicció de que en aquestes tradicions mediterrànies hi ha unes connexions molt més profundes i decisives que aquelles que l’antropologia i l’etnomusicologia contemporànies admeten una mica a contracor.

El llibre s’estructura en dues parts, una primera part del llibre aborda l’anàlisi d’aquestes connexions —que no es limiten, òbviament, a l’àmbit mediterrani— i reflexiona sobre les tendències generals, trets comuns, funcionalitats compartides. La segona part, per contra, més descriptiva i divulgativa, examina el fenomen cultural en la seua exuberant diversitat tot subratllant les especificitats de cada territori i posant noms i cognoms als seus protagonistes més significats. El llibre, s’acompanya d’un CD amb mostres de cançó improvisada a càrrec d’alguns dels noms més emblemàtics —històrics i actuals— de cadascuna de les tradicions musicals representades.

Afegeix la llegenda
Josep Vicent Frechina és un periodista i escriptor estudiós de la cultura popular de la Mediterrània. Coordina la revistaCaramella i col•labora habitualment en diversos mitjans generalistes i especialitzats. És autor del llibre La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011) i des del 2006 manté a la xarxa el blog La caseta del plater. Cròniques musicals d’un país invisible.